diumenge, 14 de juny del 2015

Like a dream


No deixis mai que ningú et trepitgi. No permetis que ningú et faci creure el que no ets. Que ningú et talli mai les ales, que ningú et privi de la teva llibertat. Malgrat semblar uns pensaments molts utòpics, ens faríem creus en saber quantes dones del nostre món, del nostre país, del nostre poble, de la nostra mateixa escala, es troben en situacions de violència familiar.
Actualment és un tema més denunciat i conegut però tot i així, continua essent una problemàtica en busca d’una solució. I urgent. Aquest cap de setmana, l’escola de dansa Like A Dream de Riudellots han realitzat una gala benèfica en contra la violència de gènere on els beneficis es destinen a la cooperativa Fil a l’agulla la qual treballen en relació aquest tema (http://www.filalagulla.org/quienes-somos/).




La gala, a banda de ser una bonica manera de tancar el curs i poder comprovar la feina feta pels ballarins, transmetia al públic missatges clars i contundents els quals, un dels més rellevants era observar que la violència de gènere té moltes cares. De la mà del coreograf Genís Moner venien a trencar amb la falsa concepció que quan parlem de violència de gènere ens referim tan sols a parelles estables i ens feien obrir els ulls de la importància i la repercussió de les noves tecnologies les quals a través d’un mal ús podem fer molt mal: controlar el whatsapp de la parella, l’hora de connexió, enviar insisitivament missatges sense esperar la resposta, atacar amb un llenguatge més fort que no pas el que utilitzaríem en directe, entre molts altres. Al final del número la protagonista es revelava i sortia de la situació asseient-se entremig del públic situant-se com una persona més, sense diferències, amb les mateixes llibertats i els mateixos deures.
Un altre punt àlgit de la nit va ser el número final, el qual a banda d’una execució increïble per part de les ballarines i sota la mà de la coreògrafa i directora del festival Jessica Cuenca, el vídeo que el presidia posava la pell de gallina ja que reflectia una realitat que sovint deixem oblidada i que volem compartir amb vosaltres a continuació ( https://www.youtube.com/watch?v=gl2AO-7Vlzk ).



Queda molt per fer en aquest camp, i que a més, queda a l’abast de tothom fer petits passos cap endavant que ens poden fer avançar com a col·lectiu cap una societat més justa i lliure.

Sempre curiosos, sempre endavant.

dilluns, 8 de juny del 2015

No sabem sentir

Malgrat que la gestió de les emocions és un tema que està a l’ordre del dia, ven pocs podrien dir que en dominen la tècnica. El principal problema és que ja tenim dificultats en identificar correctament cada una de les emocions que sentim. Sovint, afirmem que des de ven petits s’ha de treballar la identificació de les emocions, oblidant-nos que per nosaltres també és una assignatura pendent. Estic convençuda que en cas d’aconseguir-ho, gestionaríem molt millor els conflictes que sorgeixen en el nostre dia a dia, focalitzant l’atenció al problema real. Per exemple, jo sento que estic enfadada i així ho expresso, cridant, atacant a l’altre però en realitat, el que estic és dolguda perquè em sento ferida per aquest i atacar-lo és la manera que tinc de protegir-me. Puc enfadar-me amb l’equip rival per haver guanyat el partit i atribuir-ho a que ha fet trampes quan en realitat, el que estic és enfadat amb mi mateix i el meu equip per no haver pogut assolir l’objectiu.



Anteriorment ja us he parlat de les Black Stories, de fet, considero que si barregem els dos fenòmens,  no identificar correctament les emocions i imaginar-nos la part de la història que no coneixem des de la nostra subjectivitat és quan més problemes sorgeixen al nostre voltant des de la nostra visió. Ser conscients de què sentim ens facilitarà poder gestionar-ho millor i per tan, poder resoldre més ràpidament els conflictes o mals entesos. Si bé és cert que dit sembla molt senzill, és una de les tasques que com dic, tenim pendents molts adults. Si cadascú treballa en ell mateix, en poder-se conèixer i explorar-se millor, aconseguirem conviure en un entorn favorable per créixer tots com a societat.

Sempre curiosos, sempre endavant.