Malgrat que la
gestió de les emocions és un tema que està a l’ordre del dia, ven pocs podrien
dir que en dominen la tècnica. El principal problema és que ja tenim
dificultats en identificar correctament cada una de les emocions que sentim.
Sovint, afirmem que des de ven petits s’ha de treballar la identificació de les
emocions, oblidant-nos que per nosaltres també és una assignatura pendent.
Estic convençuda que en cas d’aconseguir-ho, gestionaríem molt millor els
conflictes que sorgeixen en el nostre dia a dia, focalitzant l’atenció al
problema real. Per exemple, jo sento que estic enfadada i així ho expresso,
cridant, atacant a l’altre però en realitat, el que estic és dolguda perquè em
sento ferida per aquest i atacar-lo és la manera que tinc de protegir-me. Puc
enfadar-me amb l’equip rival per haver guanyat el partit i atribuir-ho a que ha
fet trampes quan en realitat, el que estic és enfadat amb mi mateix i el meu
equip per no haver pogut assolir l’objectiu.
Anteriorment ja us
he parlat de les Black Stories, de fet, considero que si barregem els dos fenòmens, no identificar correctament les emocions i
imaginar-nos la part de la història que no coneixem des de la nostra subjectivitat
és quan més problemes sorgeixen al nostre voltant des de la nostra visió. Ser
conscients de què sentim ens facilitarà poder gestionar-ho millor i per tan,
poder resoldre més ràpidament els conflictes o mals entesos. Si bé és cert que
dit sembla molt senzill, és una de les tasques que com dic, tenim pendents
molts adults. Si cadascú treballa en ell mateix, en poder-se conèixer i
explorar-se millor, aconseguirem conviure en un entorn favorable per créixer tots
com a societat.
Sempre curiosos,
sempre endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada