Perseguint la immediatesa

Ho hem aconseguit gairebé tot. Podem parlar diverses llengües, hem creat invents de tota mena per facilitar la vida diària o per arribar a la lluna, som coneixadors d’alta tecnologia, hem descobert moltes parts del món ( no m’atrabeixo a dir tot) i sabem com arribar-hi per terra, mar i aire. Tot el que el nostre cos no ens ha donat, ho podem suplir amb la intel·ligència: no tenim ales però podem volar, no sabem respirar sota l’aigua però tenim bombones d’oxigen, ja no morim per un constipat o un simple virus gràcies als avenços científics. Ho hem aconseguit gairebé tot. Però no sabem esperar, no ho portem gens bé. Hem sabut adaptar-nos a molts medis, a molts contextos històrics, socials i polítics però no sabem esperar.

Estic d’acord que les tecnologies faciliten que vulguem tot immediatament però no comparteixo l’opinió que en siguin els únics causants. O la senyora gran que es vol col·lar a la cua del supermercat és impacient degut al seu smartphone o als videojocs de la seva infància? No s’hi val, les TIC sempre s’emporten la pitjor part i si, fent-ne un mal ús poden ser perillosos però...què, si no ho utilitzem bé, no és perillós? No ens enganyem, a les persones no ens agrada esperar. Baixem les escales corrent per entrar al metro a l’últim avís acústic, just abans que les portes ens aixafin, per no esperar dos minuts i mig a l’andana. Si l’ascensor tarda a tancar les portes, ens desesperem pensant que estem perdent tot el temps del món quan en realitat, estem parlant de pocs segons. Definitivament, la majoria no ho portem bé. Hem d’aprendre a viure gestionant el temps de tal manera que no ens calgui córrer tot el dia amunt i avall perseguint la immediatesa sense saber que fer-ne un cop hem aconseguit escorçar el camí per arribar.

Avui us recomano l’experiència de compartir un cap de setmana amb persones volen aprendre a gestionar el temps per dedicar-lo més a un mateix. L’oportunitat de posar cada cosa al seu lloc, de créixer i compartir.

Sempre curiosos, sempre endavant.

Núria