Heu jugat mai al Black History? Al guardià del silenci? És un divertit joc en el qual poden participar des de dos persones fins totes les que vulguin. Un dels participants es converteix en el guardià del silenci, el qual coneix una història amb força detall que la resta de participants no coneixen. Aquests, a partir d'una frase breu, descriptiva, aparentment plena d'incongruències i sense massa sentit, hauran d'endevinar a base de preguntes al guardià del silenci la totalitat de la història. La norma és que el guardià tan sols pot respondre si, no o poc específic.
Què té a veure aquest joc de taula amb la psicologia? Per mi tot. Després de moltes black history arribo a la reflexió següent: el que succeeix en aquest joc és exactament el que passa a la vida real. Quan els participants del joc parteixen d'una frase aparentment senzilla, innconexa o sense massa sentit cada un d'ells crea dins el seu cap les seves teories, les seves hipòtesis sobre la història completa. Aleshores podriem dir que hi ha tantes històries com participants en el joc. La clau del joc es troba en que sovint, molts participants donen per suposat coses que en realitat el guardià del silenci no ha confirmat, i això desencadena que el participant que vol endevinar què ha passat, es troba molt lluny de la realitat.
Considero que es pot fer el paral·lesime a la vida real ja que sovint les persones ens discutim, teniem problemes, ens enfadem o ens desepcionem arrel de malentesos, arrel de Black History. Donem per suposat coses que en realitat no s'han aclarit abans i és llavors quan ens podem fer mal. La nostra història i la dels companys no coincideix i aleshores no hi ha el binomi de "algú té raó i l'altre no" ja que la història real no existeix si abans no hi ha hagut concens. Així doncs, no hem de plantejar la discussió com una lluita per aconseguir la veritat sinó posar-nos tots al lloc de l'altre mitjançant la famosa empatia del psicòlegs i donar per fet que tots haviem obviat informació i tots som còmplices del malentés.
Que senzilla es tornaria la nostra vida si tots entenguéssim i coneguéssim aquest fenòmen... També és cert que sovint, ens agrada complicar-nos l'existència.
Comparteixo amb vosaltres una "Black History" perquè veieu a què em refereixo.
"Un home entra a un bar, demana un got d'aigua, el cambrer l'assenyala amb una escopeta i el client dóna les gràcies i marxa. "
Cada una de les persones que llegiu això, es presenten a la vostra ment diferents preguntes i heu dibuixat la història en un context que heu tret de la vostra imaginació perquè com podeu veure, no he descrit res en detall. Si heu visualitzat la història, ho heu fet a partir de les vostres idees.
Sempre curiosos, sempre endavant.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada