La complexitat de l'ésser humà condueix als investigadors en psicologia a experimentar amb tot tipus d'idees alternatives per tal de cercar la resposta més adequada a cada pacient, teoria, context, professional... Són tantes les variables que s'han de tenir en compte a l'hora de determinar l'èxit d'una terapia que el camp d'investigació s'amplia fins allà on la creativitat de l'investigador pot arribar.
Des de fa unes dècades, el teatre s'ha considerat una eina molt interessant a l'hora de realitzar teràpia ja que mobilitza aspectes del qui realitza la dramatització que no s'aconsegueixen d'una altra manera. Actualment, podem trobar molts estudis que volen relacionar el teatre i la psicoterapia i el més curiós és que es defensa des de diferents vessants psicològiques ( psicoanalisi, sistèmica, gestalt, etc).
Des de la Universitat Ramón Llull de Barcelona organitzen pels estudiants el taller Comunicació i gestió emocional en moviment conduit per Josep Xifré Ramos el qual consisteix en unes 15 sessions distribuides setmanalment durant un quatrimestre. Aquest és un espai on els participants fan un treball personal d'autoconeixament i autoreflexió on t'empoderen de recursos per coneixe't i aprendre a gestionar allò que et succeeix.
Aquesta setmana vam treballar la Multiplicació dramàtica d'Eduardo Pavlovsky i Hernán Kesselman. Aquesta tècnica consisteix en el següent: per parelles, els participants comenten amb el company algun tema personal que li preocupa el qual no cal que sigui quelcom molt privat o íntim. Conjuntament amb la parella es concreta un possible títol per aquesta preocupació i aleshores es posa en comú amb tot el grup i s'anoten. Alguns exemples serien "em falta saber posar límits", " no sé dir que no", "busco l'acceptació dels altres". A continuació, tots els participants voten els seus dos títols preferits i el més votat serà el punt de partida de les improvitzacions. Si el títol escollit és " Em falta posar límits", el participant que vulgui es posarà al mig del cercle i escenificarà que li suggereix això a ell. Arrel d'aquesta primera escena, tots els participants hauran d'estar atents a la ressonància que es produeix dins seu per tal de saber què els desperta i així anar realitzant la multiplicació de les escenes.
Tal com em va dir el conductor del grup, sembla màgia. El que et remou aquesta tècnica per dins i per fora, el que et fa dir quan surts a escena de manera voluntària mogut per l'intensitat de les emocions que es poden pràcticament tocar en l'ambient creat, és quelcom que costa de descriure amb les paraules adequades.
Tinc nous libres per llegir-me, noves teories per explorar, nous autors per aprofundir.
Sempre curiosos, sempre endavant.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada