Avui us vull presentar un concepte clau en psicologia : la projecció.
Projectar, dins el meu món professional, consisteix un dels mecanismes de
defensa que utilitzem les persones per protegir-nos i que en aquest cas
consistiria en col·locar en l’altre persona el que en realitat és meu, però que no vull, no puc o no sé acceptar.
Això, estimats lectors, ho fem tots, varies vegades, en diferents contexts
i pràcticament sempre sense ser-ne conscients.
Si he tingut un problema a la feina, quan arribo a casa crido a la meva parella perquè encara està donant el sopar als fills i fa 5 minuts que haurien d’estar
dormint. Pot tenir l’afecte cadena el qual provocaria que la parella s’enfadés
amb els fills i els digués que són molt lents i dependents i els infravalori
quan en realitat és ell qui s’ha sentit infravalorat.
Quan observem el cel i diem, avui fa un dia trist, el que estem fent
realment és copsar les nostres emocions de manera inconscient i atribuir-les al
dia, que en realitat no pot estar ni content ni trist.
Considero important conèixer aquest fenomen ja que com he dit el realitzem
tots de manera inconscient però si podem analitzar una mica les nostres
reaccions, els motius de les discussions que tenim amb els pares, el germà o la
parella, potser trobem uns motius que desconeixíem i podem evitar el conflicte
o resoldre’l amb molta més facilitat.
Crec en la transformació de la societat, a partir de petits canvis que s'inicien dins de casa de cadascú i en fonamenti la seva felicitat i la seva qualitat de vida ja que són variables que es poden extendre amb facilitat. Si un està bé, serà més senzill que el seu dia a dia transcorri sense conflictes o problemes sorgits d'un petit gra de sorra que les persones tenim el poder de transformar en grans muntanyes infranquejables. No fem grans muntanyes, quedem-nos amb el bonic i petit gra de sorra i entenem-lo tal com és.
Tal com va dir Gandhi: Sigues el canvi que vols veure en el món.
Sempre curiosos, sempre endavant.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada