diumenge, 12 d’abril del 2015

No et creguis que el nom fa la cosa!


Una de les coses que més fem al llarg del dia, sinó la que més deixant a banda respirar, és parlar. Si bé és cert que existeixen persones que parlen pel descosits fins a persones més reservades, podríem estar d’acord en que el parlar és la nostra manera de comunicar-nos amb el món que ens envolta.

Tot i això, ens hem parat a pensar mai en com parlem? En les conseqüències que tenen les paraules que utilitzem, el to o el moment en què transmetem el missatge? D’aquestes preguntes se’n deriven molts temes interessants que podríem aprofundir sobre les relacions interpersonals però de moment avui em centraré en un de molt concret. Les paraules. En especial, les generalitzacions i els tòpics.



Si hem sentit a parlar varies vegades en que els tòpics dilueixen la identitat individual i estem d’acord en que això és injust, per què seguim utilitzant-los? L’economia del llenguatge ens fa posar-nos a tots al mateix sac, els tòpics més arrelats a la nostra cultura o entorn és possible que ni tan sols en tinguem consciència. Aquí la meva reflexió. Com és possible que quelcom que considerem injust i que és a les nostres mans canviar-ho, deixem que continuï ferint ( volent o sense voler) el receptor d’aquest?

Comparteixo amb vosaltres un vídeo que parla sobre les generalitzacions, recollides inclús al Diccionari de la RAE.


Vigilem què diem perquè pot ser que algú s’acabi creient que “el nom fa la cosa”. Si quan parlem considerem que tots els marroquins són d’una manera, els espanyols d’una altra i els catalans d’una tercera, estem categoritzant el món i la realitat a través d’un filtre massa prim com perquè hi passin totes les diferències tan grans que trobem entre els membres d’un mateix grup i les semblances que podem trobar intra-grupals.

Perquè jo sóc dona, jove, palamosina, catalana, psicòloga i totes aquestes característiques formen part de la meva definició, però ni expliquen qui sóc en la meva totalitat ni defineixen a la resta de persones que formen part d’aquests grups. Com sabem, les persones som un conjunt bio-psico-social que formen el nostre tot. No podem pensar que sense conèixer personalment algú, sense parlar-hi, sense saber què li agrada i què no o el seu dia a dia, podem saber qui és només pels grups els quals la societat l'ha col·locat. Sense voler, contribuïm al manteniment de grups marginals que es creuen la definició i s'aïllen. Si és un "freak", "empollon", "kinki" o marroquí, li atribueixo directament les generalitats d'aquests grups i influeix en la meva relació amb ell i també, si li faig explícites, puc influir en la seva relació amb el món.

No permeteu que ningú us digui qui sou i qui no sou.

Sempre curiosos, sempre endavant!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada