Estima't

La diada de Sant Jordi és l'excusa per parlar-vos avui de l'amor, un dels temes universals, etern causant de felicitat i dolor, guia de tot el que fem i de tot el que vivim.

Com tots sabem, existeixen molts tipus d'amor però avui em centraré a parlar de l’amor propi, de l’autoestima.

Quan un és capaç de fer autocrítica constructiva, de valorar què ha de millorar i què té de bo, quan sap enfrontar-se a les seves debilitats per convertir-les en fortaleses, aleshores és capaç d’estimar-se i per tan, dóna la possibilitat a deixar-se estimar. Considero que una relació sana passa en primera instància en estimar-se un mateix, en saber què permetrà i què no en l’altre.

Sóc del parer que en una relació ( ja sigui d’amistat o de parella) un no ha d’infravalorar-se mai per tal que l’altre estigui millor. La famosa frase “qui t’estima et farà patir” és quelcom que em fa xiular les orelles. Considero que és possible que allò que afecta les persones que estimem ens poden entristir o fer mal ( quan passen per una malaltia, quan marxen lluny per feina, quan no podem estar amb ells per algun motiu) però qui ens estima, no ens farà mai mal a propòsit.

Si recordéssim això, si fóssim capaços d’identificar qui ens fa mal intencionadament i reuníssim les forces per valorar que això no és el que volem i aconseguir apartar-ho de nosaltres, tindríem relacions més sanes.

Quina és la clau, em preguntareu. Com puc saber qui és tòxic per mi i qui no? A vegades, quan estem inversos en la relació, ens és difícil veure-ho per nosaltres mateixos, però si ens qüestionem sempre si això és el que volem, si el que ens fan ens agrada i si ens fa o no feliç, tindrem la resposta.

Les relacions no són senzilles, i sovint, abandonar pot semblar el camí fàcil quan moltes vegades és l’opció més valenta i més complexa.

Siguem forts i estimem-nos.

Sempre curiosos, sempre endavant.